Una anàlisi dels llibres de text

Aquest tema ja és antic, és a dir, ja s’ha parlat molt de la continuïtat dels llibres de text però encara no s’ha fet ningun canvi significatiu.

Actualment, ens trobem dins d’una pedagogia escolàstica que s’ha conservat durant molts anys però ara ja s’ha quedat antiquada. La conservació d’aquesta pedagogia té l’origen en el currículum que té una estructura tancada amb un codi de disciplinarietat que no deixa marge a les necessitats individualitzades de l’alumnat i  en la necessitat de negoci de les editorials dels llibres de text. Aquestes tenen por a innovar i perdre el negoci que els genera la venta dels llibres de text escolar. Ells creuen que amb la digitalització dels mateixos llibres  està la solució però no és així. La digitalització dels llibres es continuar amb la mateixa estructura tancada però en un altre suport, fet que genera la mateixa falta d’observació en l’educació actual que tenen els llibres de text.

Els recursos escolars, com és el llibre, deuen servir per a mostrar la creativitat tant dels professors com de l’alumnat i per a adaptar-se al nivell i a les necessitats de cada alumne. Els professors han de controlar els processos, els productes, els mitjans i la temporalització per a poder demostrar la seua experiència personal i professional per a demostrar la seua qualitat de mestre i millorar l’aprenentatge de seu alumnat perquè és ell el que millor els coneix. El llibre de text és una eina destructiva del professorat perquè com deia Michael Apple: “El llibre de text és una ferramenta de desprofessionalització del mestre”.

També hi ha que tindre en compte,  les preferències de l’alumnat perquè així aconseguirem una major participació i una major comprensió dels conceptes per part de l’alumnat. Aquests demostren molt bé quan els agrada els mètodes d’ensenyament i quan no, per tant, tenim que aprofitar les noves tecnologies i les experiències personals per a millorar la interiorització dels coneixements. Els xiquets i xiquetes també tenen que tindre la llibertat de elegir el seu aprenentatge. A més, el docent té que conéixer els seus entorns, les seues preferències i les seues necessitats perquè com deia Freire no són recipients buits els quals hi ha que omplir.

Per tant, entre tots els membres de la societat tenim que canviar aquesta concepció d’educació  per a què el terme educació, en tots els seus aspectes, siga un ensenyament-aprenentatge on tots els membres educatius participen amb llibertat i de forma activa segons les seues necessitats i preferències.